La tercera pràctica de TIC ha consistit en un debat realitzat a través del campus virtual. Han anat sorgint diferents temes i fils a debatre i, després d'un parell de setmanes, ara toca extreure'n conclusions.
Aquesta ha estat la meva:
He anat seguint el debat en la mesura del possible i crec que han sorgit temes molt interessants però el que considero clau és justament el que hem exemplificat: que les TIC estan encara avui en un debat constant. Són quelcom relativament recent i caldrà molt temps fins que s'acceptin (o no) certes aplicacions possibles (de les infinites que ens podrien proporcionar) en diferent àmbits de la nostra vida.
Sovint és inqüestionable la utilitat de la tecnologia per exemple, en medicina ja que aquesta ha suposat una millora per la seva funció principal que, simplificant-ho molt, es reduiria a salvar vides. Aleshores cal que valorem si en l'àmbit de l'educació, les TIC ens poden ser igualment útils. És cert que a través de la tecnologia accedim tot sovint al coneixement ràpid i no hem de recórrer a altres mitjans i tota aquella infinitud d'informació que ens permet conèixer internet no té comparació amb les possibilitats que podien tenir els nostres pares en la seva etapa a l'escola, però alhora estem creant joves amb dependència a aquestes màquines, a aquestes eines, acomodats en trobar sempre una resposta davant l'ordinador, ja sigui per realitzar un treball com per estalviar-se parlar amb algú en persona i amagar-se darrera un perfil o un nick. La disputa està servida i és clar que no es resoldrà en un dia, però si que cal ser conscients que potser un terme mig seria d'allò més interessant.
Centrant-me més en l'àmbit de l'educació social i en aquests nous espais d'intervenció que emergeixen, crec que no hem de rebutjar una eina què, com ho és en medicina, ens pot ser molt útil. Cal afrontar la realitat de la manera més positiva possible, i tenir en compte que gràcies a les TIC podem accedir a realitzar projectes, desenvolupar-los, donar-los a conèixer, formar i ensenyar a d'altres, etc. Però també cal que l'alfabetització digital no permeti que hi hagi un sector que hi quedi al marge, així doncs s'obre un nou camp d'intervenció que és el que ha de responsabilitzar-se de donar a conèixer la tecnologia a aquelles persones que no hi accedeixen per por o per problemes econòmics o d'altre mena (perquè no hem de negar un dels punts negatius d'aquesta i és que la tecnologia no és de fàcil accés per a tothom).
El que m'ha mostrat el debat és que encara ara seguiria exposant idees però crec que les conclusions serien precisament que no hem de tancar-nos ni tampoc excloure altres eines davant la tecnologia sinó que cal una acció de responsabilitat i seguir plantejant-se els beneficis, els pros i els contres d'aquesta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario